|
|
|
Vés a una estació d'esquí (és
al fina d'una carretera horrible amb milions de revolts).
Abriga't bé: no pel fred (el primer dia, amb els esforços, no notaràs el
fred), sinó perquè així esmorteiràs els cops.
Lloga uns esquís (aquesta serà el primer cop que rebràs durant el dia). Surt
a fora: la neu és tot allò blanc que està escampat per terra.
I ara, atenció!, estàs acostumat a calçar un 38, un 40 o un 42; doncs bé,
ara calces un 180 o un 190, amb l'inconvenient que tenen (esl esquís)
tendència a trepitjar-se entre ells.
És convenient que lloguis un monitor perquè et doni les primeres lliçons. És
important que sigui estranger (frances, per exemple). Tindràs l'excusa que
ho fas tot malament perquè no l'entens.
Com que et passaràs més temps a terra que dret, més val que abans de res
aprenguis a caure còmodament i amb dignitat; i sempre rient, això sí. El
primer dia tothom riu quan cau.
Quan, al cap d'unes hores, aconsegueixis aguantarte dret, baixaràs per les
pistes i adoptaràs postures dignes de figurar el llibre del Kama-Sutra.
Necessitaràs frenar, així que prpara't per fer-ho com puguis: amb les dents
(mira d'esquiar a prop dels arbres que tinguin les branques baixes), amb les
mans (procura deixar-te les ungles llargues per agafar-te millor), agafa't a
alguna "piva" estupenda (n'hi solen haver moltes pels voltants).
Important: el primer dia no et descuidis que algú et faci fotos. Mai més,
repeteixo, mai més, no tornaràs a fer el que has fet avui.
I, per fi, l'hora després de l'esquí, tots aquests consells i les ximpleries
que hauràs fet durant el dia no són res més que el proleg del millor del dia.
Així que procura no trencar-te cap cama. És molt incòmode fer·ho amb la cama
enguixada.
(el ieti) |
|
